El racó preferit del meu cos

Si  em pregunten quin és el racó preferit del meu cos, dubto una mica. Però, em decanto per la mà esquerra. Jo no sóc esquerrana, sóc destra. Però el que fa que m’agradi aquesta mà, és que té una petita cicatriu que em vaig fer fa uns anys.

Quan tenia uns 5 o 6 anys, caminant pel carrer vaig caure i em vaig clavar un petit tros de vidre a la palma de la mà. Al cap d’un parell de setmanes la ferida se’n va curar. I des de llavors em va quedar una petita cicatriu a la part inferior de la mà. Just en mig d’una de les línies de la mà.

Encara que pot ser que no es pugui veure a simple vista, si passes per exemple un dit per a sobre, és nota de seguida i si li dóna llum a la mà la cicatriu brilla. Per això m’agrada aquest mà, perquè és diferent a la dels altres.

El meu nom: Cristina

El meu nom, Cristina, me’l van posar perquè a la meva mare sempre li va agradar. 
No té molt a veure amb que li agradés el seu significat, ja que significa la que segueix a Crist, i la meva mare molt religiosa no és.
Però, la gent que ja em coneix em diu Cris. Encara que de vegades, com per exemple quan el meu cosí Christian és a casa, i diuen Cris ens girem els dos. I és una mica embolicat. Però, en si el nom que em van posar m'agrada encara que considero que és una mica llarg.
Però, el que em fa molta ràbia és com diuen el meu cognom. Em solen dir, Cristina Cabeza i és amb s al final, Cabezas. Però a part del cognom, el nom el solen pronunciar bé i no se solen confondre.