El meu nom, Cristina, me’l van posar perquè a la meva mare sempre li va agradar.
No té molt a veure amb que li agradés el seu significat, ja que significa la que segueix a Crist, i la meva mare molt religiosa no és.
Però, la gent que ja em coneix em diu Cris. Encara que de vegades, com per exemple quan el meu cosí Christian és a casa, i diuen Cris ens girem els dos. I és una mica embolicat. Però, en si el nom que em van posar m'agrada encara que considero que és una mica llarg.
Però, el que em fa molta ràbia és com diuen el meu cognom. Em solen dir, Cristina Cabeza i és amb s al final, Cabezas. Però a part del cognom, el nom el solen pronunciar bé i no se solen confondre.
No té molt a veure amb que li agradés el seu significat, ja que significa la que segueix a Crist, i la meva mare molt religiosa no és.
Però, la gent que ja em coneix em diu Cris. Encara que de vegades, com per exemple quan el meu cosí Christian és a casa, i diuen Cris ens girem els dos. I és una mica embolicat. Però, en si el nom que em van posar m'agrada encara que considero que és una mica llarg.
Però, el que em fa molta ràbia és com diuen el meu cognom. Em solen dir, Cristina Cabeza i és amb s al final, Cabezas. Però a part del cognom, el nom el solen pronunciar bé i no se solen confondre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada